Programa Cultural (CET)

Els alumnes de 5è i 6è han participat en el concurs de dibuix del programa cultural que organitza el Consell Esportiu de Terrassa. 

Aquest programa pretén desenvolupar les qualitats artístiques i literàries dels nois i les noies a través de l’esport com a manifestació cultural i vol propiciar moments de reflexió als joves en relació als valors que es poden transmetre amb la pràctica esportiva.

El tema a desenvolupar enguany serà: L’ESPORT A LA TERRASSA MODERNISTA.

De l'escola han estat escollits 5 alumnes entre les dues classes com a finalistes.

Aquests són els seus dibuixos. Què us semblen? Creieu que poden guanyar?

Per més informació sobre el concurs, podeu entrar al següent enllaç: Programa Cultural 

JOCS RECICLATS

Els nois i noies de cinquè han preparat uns jocs molt divertits amb material reciclat i a la vegada, han fet de monitors dels més petits de l'escola.

Els alumnes de tercer, ahir vam gaudir de una jornada esportiva especial. Vam anar cap al centre FUPAR a que uns nois i noies que treballen allà ens expliquessin coses sobre el Judo.

Ens van dividir en dos grups i mentre uns estaven al tatami practicant les caigudes i fent la "barca" la resta estaven fen uns altres jocs de lluita.

Al finalitzar els jocs i les activitats ens van passar un examen per veure si ho havíem après tot. 

Va ser molt divertit i vam riure molt amb aquestes persones tan especials. 

Animeu-vos a participar!

Aquí us deixo un video en el què es veu una realitat que ens trobem avui dia a l'esport. Molta gent pensa que l'esforç i el sacrifici ho és tot, però a vegades, és més important disfrutar amb el què estem fent.





Mireu el curtmetratge, i comenteu que en penseu? Vosaltres també farieu el mateix?

Un gran exemple d'esportivitat

Es una historia que pasó el domingo en Roses. Dos equipos de la categoría de alevines (11 años) se enfrentaban en un amistoso. Los equipos eran AE Roses y la Fundación Sánchez Llibre.

El equipo de la fundación solo tenía 10 jugadores, pero había un niño de 6 años, Robert (hermano de un jugador), que quería jugar a toda costa. Al final le pusieron la camiseta y saltó al campo.

Desentonaba por la diferencia de estatura, pero eso no le importó al chiquitín para correr detrás de la pelota, aunque nunca llegaba a tiempo. Poco a poco, los jugadores de su equipo se dieron cuenta de las ganas que le ponía y empezaron a jugar para él. Creaban buenas jugadas y, cuando estaban a punto de meter un gol, le pasaban la pelota.

Robert hacía lo que podía, pero le era imposible superar a los defensas. Aquí empezó lo más bonito del partido y de la temporada. Los niños del equipo contrario se dieron cuenta y también empezaron a jugar para Robert.

En una jugada que llevaba la pelota el valiente delantero, los defensas empezaron a caerse y el pequeño futbolista llegó ante el portero, al que batió sin que se notara su colaboración. Todos gritaron gol. Incluso los contrarios, que corrieron a abrazar a Robert. Los jugadores de ambos equipos se abrazaron juntos aupando al pequeño.

Gracias AE Roses por hacer inmensamente feliz a un niño de 6 años. Y gracias a los niños que jugasteis aquel partido, porque disteis un espectáculo que va más allá de la mera deportividad. Demostraron que en un terreno de juego se puede hacer algo más que ganar, perder o empatar. Se pueden compartir ilusiones, cosa que muchas veces los adultos no entienden y estropean.

El Periodico, 5/6/08 - http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=515748&idseccio_PK=&h=

Curiositat

Aquí us deixo un enllaç a un video, que ens explica, de forma breu, la història d'un pare i el seu fill, que tot i tenint certes dificultats, ens mostren el poder de l'acceptació i la superació personal.
És un gran exemple d'una actitud davant de la vida.